Fem Bàsquet 25/04/2013: Entrenadors (1x04)

Hi ha una dita que s’escolta sobretot a la gent gran que diu ‘gent jove pa tou’... Aquesta frase vol dir doncs això... que ja sabeu... que la gent jove és com és... que està per altres coses... que no estan pel que cal i que no fan les coses com cal... 

Doncs bé, a fem basquet no hi acabem d’estar del tot d’acord. La gent jove pot ser ‘pa tou’ però en el món del bàsquet i sobretot el de formació que és el que ens ocupa... aquesta gent jove és el present, és el que mou l’engranatge i és la que garanteix el futur. 

Avui, desenes d’entrenadors i entrenadores dediquen gran part del seu temps a ensenyar a jugar... Des de les escoles de bàsquet fins a les categories superiors passant per totes les edats, cadascuna amb les seves necessitats. Són entrenaments cada setmana, els partits del cap de setmana, els viatges, les concentracions, els desplaçaments que sovint són amb el seu cotxe, ple de nens i sense veure un duro per la benzina... La seva tasca és fàcilment criticable i a vegades, fer entendre les coses als pares és més difícil que fer-les entendre als fills Des de ‘fem basquet’ volem destacar la tasca de tots aquests joves que sacrifiquen hores del seu temps, que podrien dedicar a tantes altres coses, però que decideixen invertir-les en esport, en formació, en ensenyar bàsquet, en competir... i molts també en educar... 

Perquè qui si no! És l’entrenador la figura que els nens respecten, és l’encarregat de fer equip i el responsable de trobar l’equilibri entre guanyar i passar-s’ho bé. Aquests valors que tant ens agrada identificar amb el bàsquet base passen en bona part per les mans dels entrenadors... i en són uns quants si pensem en els centenars d’equips de tots els clubs de bàsquet... 

Gent jove pa tou? Tou però amb ideals, sabent el què volen fer, amb la voluntat, com a mínim i no és poc, d’engrescar els joves a jugar a bàsquet, que en gaudeixin, que l’estimin i que cada setmana l’espectacle arribi a les pistes... 

Des de Fem Bàssquet volíem destacar la seva tasca i animar-los a que segueixin endavant... que segueixin creient en el que fan... I la resta...federació, clubs, directius i famílies que siguin conscients de la seva importància... Sense entrenadors no hi ha basquet base... i sense bàsquet base ens perdríem tantes i tantes coses...

Fem Bàsquet 18/04/2013: Entorn familiar (1x03)

Què tal, bona tarda... Comencem un nou capítol de FEM BÀSQUET Avui parlarem d’una part imprescindible del bàsquet base... sense la qual seria impossible que tot l’engranatge funcionés... L’entorn... què envolta un jugador de bàsquet base? 

Durant la setmana, toca entrenar i normalment fora de l’horari escolar... Això ja implica que sobretot els més petits necessitin un adult que els acompanyi... i no només això... si no que s’esperi a que la mainada s’ho passi bé una estona jugant a bàsquet i després la tornada cap a casa. Entre les seves funcions, també aquest adult, haurà de pensar en fer la bossa... que no hi falti des res... i que al cap d’un parell de dies torni a estar preparada... 

Al cap de setmana la cosa es complica... si juguen a casa, encara... però si juguen fora la maquinària s’ha de posar en marxa... s’ha d’organitzar el trasllat al pavelló que toqui cada setmana... quins pares van, quins porten cotxe, quants hi caben a cada cotxe, a quina hora surt l’expedició... perquè recordeu que cal arribar una hora abans del partit! Si és al migdia esmorza d’hora... si és a la tarda dina aviat... 

Sembla difícil però la pràctica que s’obté al llarg dels partits és impressionant... Ara que... i si tens dos, tres i fins a quatre! jugadors la família... com s’ho fan per arribar a tots els entrenaments i estar a tots els partits... Avui al programa ens ho explicaran... 

Està clar que tots els esforços tenen la seva recompensa... Tothom s’ho passa en gran veient jugar el fill o la filla... aplaudint la jugada del company d’equip o comentant que ha fet el rival directe... I quan encistella el nostre? Se’ns cau la baba... sobretot els més petits quan la pilota és més gran que ells... Però sigui la categoria que sigui, és innegable que a la grada es juga un altre partit... També es passa una bona estona... tot i el fred que sovint s’ha d’aguantar als pavellons... I si tens la sort de fer una colla de famílies que van plegades amunt i avall, i que munten esmorzars abans del partit, encara millor! 

Dia rere dia... setmana rere setmana l’entorn familiar viu respirant i participant de l’esport de la cistella... A les cases on algú juga a bàsquet els horaris s’adapten, les rutines giren al voltant de les necessitat s de l’equip... Tot perquè jugadors i jugadores gaudeixin d’aquest esport La conclusió... és que ens veiem amb l’obligació de donar les gràcies a tots els pares i mares, i no ens oblidem dels avis i àvies, sense els quals no seria possible tenir la magnífica pedrera que tenim avui al Barcelonès Nord i al Maresme 

A tots vosaltres MOLTES GRÀCIES. 

Per cert... i abans d’entrar en matèria el nostre condol a les víctimes de Boston... Ens consta que hi havia participants de la nostre ciutat, ai més no del grup ‘corre Bdn’ i pel que sabem tots estan bé...

Fem Bàsquet 11/04/2013: Salvem Sant Pep (1x02)

Al llarg de les històries de les ciutats sempre hi ha clamors populars... crits que s’alcen per ser escoltats i demandes ciutadanes que pressionen amb força... Sense anar més lluny... a Badalona hem salvat dalt la vila... hem salvat el pont del petroli... i des de fa gairebé un any sona un crit nou a la ciutat: Salvem Sant Pep
Què ha passat? Que les instal•lacions s’han d’arreglar... cal posar-les al dia perquè compleixin totes les mesures de seguretat, segons les noves normatives. I s’han de complir, no queda una altra... cal pagar les reformes per mantenir en funcionament unes instal•lacions que són història de Badalona i una pista de bàsquet que és llegenda d’aquest esport...
Són gairebé 70 anys de centre parroquial i durant més de 40 el bàsquet ha tingut presència ininterrompuda... no s’ha deixat de fer servir temporada rere temporada... impossible calcular quants nens i no tant nens han trepitjat el parquet de Sant Pep... Per tant, història viva del bàsquet que ha de tenir futur... ha de seguir escrivint cròniques durant molts més anys.
A Fem Bàsquet no volem entrar en els detalls de per què s’ha arribat a aquesta situació, almenys de moment no ho farem... Ara tenim la obligació de trobar la millor solució, almenys posar el nostre granet de sorra perquè aquestes mítiques pistes no tanquin... Cal evitar de totes totes que un referent de la ciutat abaixi la persiana... S’ha de seguir jugant a escacs, s’ha de seguir patinant, s’ha de tornar a fer teatre, hem de poder seguir fent cafès al bar... i sobretot s’ha de seguir jugant a bàsquet.
El centre parroquial és una seu social... un punt de trobada per a molts joves... i un símbol de la ciutat... Sabem que s’estan fent coses... iniciatives importants per recaptar diners i poder finançar el cost de la reparació... Gent de dins i també de fora del centre molt involucrada i implicada que treballa per evitar que el centre tanqui. Des d’aquí el nostre reconeixement i la nostra empenta perquè segueixin lluitant.
A l’Arquebisbat, als responsables del centre, a les autoritats locals i a tots els implicats... els demanen el màxim esforç, que treballin colze a colze, que col•laborin i s’entenguin perquè el Centre Parroquial... el nostre... el de Badalona... segueixi endavant...
I sabeu una cosa? Des de Fem Bàsquet estem convençuts... convençudíssims que ho aconseguiran.
Aquest és el nostre primer capítol després de la posada de llarg... de la presentació del primer programa… I tot l’equip… tots els que formem part d’aquest projecte que acaba de néixer vam estar d’acord a la primera… Havíem de dedicar el nostre espai a col•laborar amb la plataforma Salvem Sant Pep...
Endavant… us en sortireu… ens en sortirem… Aquesta és la nostra modesta aportació… una petita ajuda per què la salvació sigui una realitat… Simplement ens teniu a la vostra disposició Junts “Salvem Sant Pep”

Aqui teniu la tertúlia del segon programa:

Les fotos del primer programa

Escolta online el primer programa (1x01)

Aquestes són les primeres paraules que escolteu de 'Fem Bàsquet', unes primeres paraules que volen transmetre l'essència de l'esport de la cistella, esport del que gaudeixen molts nens i nenes d'arreu del món. 'Fem Bàsquet' enceta avui un camí que no sabem cap a on nens portarà. Però hem carregat la motxilla d’il·lusió i de la millor de les intencions. Ens uneix el bàsquet i ens apassiona la base. Qui no té una filla, un germà, una amiga, o fins i tot un pare que entrena o juga a bàsquet? 

Intentarem que tots pugueu tenir en aquest programa un punt de trobada. El bàsquet amateur i de formació mou 100 mil famílies cada cap de setmana a Catalunya, xifres que passen per alt en les seves graelles tots els mitjans de comunicació, sobretot les grans damnificades d'aquest esport, el bàsquet femení. 

Fem Bàsquet vol trencar amb tot això, vol donar veu i fer partícip a totes aquelles persones que envolten aquest esport tan fantàstic. Intentarem transmetre els lligams tan màgics que es creen entorn una pista de bàsquet cada cap de setmana a tants i tants pavellons, i que generació rera generació, ningú ha estat capaç de trencar. Serà un programa transversal, parlarem sense embuts, jugarem en equip, i serem valents i transparents. Sou molts els que mereixeu tenir presència, poc a poc ho aconseguirem. 

Seran moltes les adversitats, les comparatives i els dubtes que ens envoltaran, però com diu la frase 'Tots els que desafien un gran fracàs poden obtenir un gran èxit'. Ona Mar és el nostre company de viatge. 

El 99.7 i la seva xarxa fa que ens pugeu escoltar des de Mataró fins a l’Hospitalet. I amb les noves tecnologies, ja sabeu, podem arribar a qualsevol punt del món. Amics i amigues, fem bàsquet, fem-ho intensament, fem-ho en equip i fem-ho amb il·lusió. Esperem que us agradi el resultat final i que tots hi guanyem.

El proper Dijous és avui.

Inici del primer programa de 'Fem Bàsquet'

Les nostres primeres paraules a les ones: