31 de maig del 2013

Fem Bàsquet 30/05/2013: Els nens (1x09)


El programa d’avui és especial… a la tertúlia del programa ho veureu… perquè està dedicat als petits … de fet avui la tertúlia es seva. Per que en el fons són els nens i nenes els que setmana rere setmana i partit rere partit omplen les pistes de bàsquet entrenant i jugant. 

Són la llavor… El primer pas és voler aprendre a jugar a bàsquet i després quan es facin grans els podrem veure competir a diferents categories però sempre gaudint de l’ esport. Però això ja arribarà si és que toca. Ara és més important que s’ho passin bé, que aprenguin i que facin amics. 

Tenim clar que són la base que aguanta l’engranatge esportiu i els pares i mares l’econòmic. I per tant tothom hauria de tenir clar com són d’importants. Directius de clubs, federació i també les autoritats municipals segur podrien trobar fórmules perquè jugar a bàsquet fos la prioritat i tothom tingui accés a aquest esport amb el menor cost possible. Perquè sense una bona base no s’hi pot construir a sobre. 

No ens cansarem a Fem Bàsquet de defensar tots els valors que s’aprenen al basquet base… Per aquí ja han passat entrenadors i tècnics de totes les edats que fan d’educadors, de complement a les escoles… I hauria de ser obligació de tots els que hi estem relacionats d’alguna manera facilitar aquest aprenentatge. Estimar un esport i desenvolupar-se com a persona a través d’aquest esport, els pot ser molt útil en un futur. 

Són temps complicats però en venen de més difícils. Però des de Fem Basquet demanem que els nens i nenes puguin seguir jugant a bàsquet… que no s’escanyi més la base… Perquè si no plantem bé la llavor, quan anem a recollir el fruit no hi serà.

24 de maig del 2013

Fem Bàsquet 23/05/2013: El cost de la festa (1x08)

Avui a Fem Bàsquet parlarem de números… perquè si el món està en crisi com no ho ha d’estar el bàsquet base. I en aquesta voràgine de noticies econòmiques ens preguntem... Quant costa jugar a bàsquet… O millor dit, quant costa a pares i mares que els seus fills puguin jugar a aquest esport. 

Ja vam dedicar un programa als pares, dèiem que eren imprescindibles per anar amunt i avall entrenaments, partits, viatges… Però també són imprescindibles per l’esforç econòmic que fan. Perquè entrenar, jugar partits i viatjar costa diners. Els pares i mares paguen quotes, equipament, transport… però, com gestionen els clubs aquests diners… 

Cada setmana a fem bàsquet hem conegut clubs que ens parlen de pressupostos altíssims… Què costen les fitxes, els àrbitres, les pistes, els campus… Vist des de fora són moltes despeses però la majoria d’ingressos arriben només de pares i mares. 

Avui intentarem posar números al cost de la festa i ens preguntarem si és possible rebaixar aquests costos. Perquè en el fons es tracta de jugar a bàsquet, de fer amics, d’adquirir uns hàbits saludables i aprendre certs valors... Aquesta és l’essència del basquet. I en temps de crisi, cal tenir les prioritats molt clares... Potser toca fer un esforç per mantenir l’engranatge en funcionament mentre no arribin temps millors... 

Però qui renunciarà primer... Ja sabem que sempre que hi hagi calers pelmig seran complicats els sacrificis.

17 de maig del 2013

Fem Bàsquet 16/05/2013: Ascensos (1x07)

La setmana passada ens qüestionàvem perquè a Badalona, el bressol del basquetbol, no s’organitzaven torneigs o campionats, tenint sobretot el més important de tot: la matèria prima…equips i jugadors que sempre estan presents en els moments importants de la temporada… 
Podem dir ben alt i ben fort que es guanyen la majoria de torneigs en els que participen sigui la categoria que sigui. I és en aquests triomfs on trobem el veritable valor de la pedrera. Perquè l’èxit no és només arribar a ser professional és valorar el que aconseguim pel camí. 
Ja sabem que es difícil que apareguin cracks cada dos per tres, i els genis només de tant en tant…Sabem que és molt difícil guanyar-se la vida amb aquest esport… Només els privilegiats arriben a l’elit i els més privilegiats poden tenir alguns ingressos jugant a bàsquet… 
Sabem que no sempre surten les coses com un voldria i que molts pagarien per tenir uns minuts en un equip ACB, i la NBA són paraules majors… Quantes vegades s’han imaginat viatjant pel món jugant a bàsquet o donant un campionat al seu equip amb un triple a l’últim segon… 
A Fem Bàsquet ja ens agrada que somiïn amb grans fites, però també que valorin el que tenen…Per arribar a dalt de tot calen molts esforços, grans tècnics, un do especial i molta sort.. I fins i tot complint tots els requisits no sempre és possible… 
Per això és igual d’important mantenir la categoria o aconseguir un ascens o lluitar per no baixar… L’altre cara de la moneda és fins i tot més gratificant: ser bon company, lluitar per un objectiu comú, fer amics, saber estar a la banqueta… Això també és un èxit… 
I són aquests petits triomfs els que valorem a Fem Bàsquet i que ens agrada destacar… Per això avui canviarem el programa de dalt a baix i farem un ‘especial ascensos de categoria’… Petits grans èxits dels equips de casa nostra...

10 de maig del 2013

Fem Bàsquet 09/05/2013: Fases (1x06)

Badalona està en plenes festes de maig. La ciutat des d’on emetem està a punt de cremar el dimoni... segur que l’heu vist a la platja. Amb el dimoni també cremarem els mals esperits i demanarem noves il•lusions... 
I és que el més de maig és també el de les alegries i emocions en el bàsquet... també d’alguna decepció... És el moment de recollir el treball de tot un anys d’esforç, de molts partits i d’infinitat d’entrenaments... és el punt més àlgid de la temporada.... 
Alguns equips acaben la temporada amb la fase regular... Per a molts d’altres encara queden les promocions d’ascens i descens i sobretot les fases... tot un premi per els millors... Viatges, convivència i lligams que s’enforteixen per guanyar fora de casa, que sempre és especial... 
Gràcies a la fantàstica pedrera que tenim a les nostres comarques molts equips competiran, alguns ja ho han fet ja a campionats fins i tot estatals... Famílies senceres es desplacen per animar el seu equip... i és fantàstic pels jugadors i jugadores, però no oblidem que aquesta llunyania suposa un esforç econòmic important per a moltes famílies en els temps que corren... 
Això ens fa reflexionar i preguntar-nos per què en una ciutat com Badalona mai organitza ni campionats ni torneigs importants... Ho té tot: bons equips a totes les categories que els jugarien, instal•lacions, pavellons, restauració, comunicacions, capacitat d’organització... Quin és doncs el problema? De què serveix ser el bressol del basquetbol? I els convidats:

Ramon


Edu


Laura


Dani


Jordi

6 de maig del 2013

Fem Bàsquet 02/05/2013: Àrbitres (1x05)

Avui parlem d’arbitratge... I perquè quedi clar hem anat al diccionari... Què és un àrbitre, o una arbitra, segons la Gran Enciclopèdia Catalana?... 
En les competicions esportives, persona encarregada d’interpretar les regles del joc, de sancionar els jugadors que les transgredeixen i, en el casos dubtosos, de decidir el guanyador i el perdedor. Així llegit sembla senzill, no... Però us heu parat a pensar que significa tot això... Què amaga aquest definició amb la que tothom estaria d’acord?... 
Pels que no hem d’entrar a la pista amb un xiulet és molt fàcil... quantes vegades hem estat mirant partits a la tele, criticant les decisions que prenen... amb una refresc a la mà i amb uns quants amics per comentar la jugada... És tan fàcil dir allò de... això són passes, o... no veus que es falta, o... què dolent que ets... I això veient la repetició 40 vegades a càmera súper lenta i tot i així cadascú ho veu d’una manera diferent... I quan estem al camp i ho veiem en directe... encara cridem més... 
És tota una descàrrega d’adrenalina...una teràpia de desestrés bastant útil per a més d’un... I entre tanta eufòria segur que algun insult, encara que petit, se’ns escapa... Per què està clar... oi que sempre xiulen a favor de l’equip contrari? 
Els i les àrbitres han de decidir e fraccions de segon com aplicar el reglament en cada acció... I xiular i sancionar allò que han vist, fàcil no és... Tenim assumit que ningú es perfecte i que com tothom es poden equivocar... El problema és que poques activitats estan sotmeses al veredicte públic, amb a tants criteris diferents i tots alhora. La pressió acompanya sempre la seva tasca... del públic, dels entrenadors, dels jugadors... de tothom... 
Una pressió que s’aguditza en el cas dels joves... per la inexperiència i per tenir més a prop les aficions dels dos equips... La cosa també canvia si tens companys amb qui consultar i valorar l’acció.. Segons les categories pot haver un, dos o tres àrbitres i en els partits dels més petits és quan, com diu la pel·lícula estan 'sols davant el perill’... Des de Fem Bàsquet voldríem fer un petit homenatge als àrbitres... des d’aquí el nostre missatge d’ànim... i animar-los a seguir endavant, si és el que realment els agrada, tot i les dificultats... 
Perquè sabeu què? Sense la seva feina, aquest esport que tant estimem, el bàsquet... no seria possible...