Badalona està en plenes festes de maig. La ciutat des d’on emetem està a punt de cremar el dimoni... segur que l’heu vist a la platja. Amb el dimoni també cremarem els mals esperits i demanarem noves il•lusions...
I és que el més de maig és també el de les alegries i emocions en el bàsquet... també d’alguna decepció... És el moment de recollir el treball de tot un anys d’esforç, de molts partits i d’infinitat d’entrenaments... és el punt més àlgid de la temporada....
Alguns equips acaben la temporada amb la fase regular... Per a molts d’altres encara queden les promocions d’ascens i descens i sobretot les fases... tot un premi per els millors... Viatges, convivència i lligams que s’enforteixen per guanyar fora de casa, que sempre és especial...
Gràcies a la fantàstica pedrera que tenim a les nostres comarques molts equips competiran, alguns ja ho han fet ja a campionats fins i tot estatals... Famílies senceres es desplacen per animar el seu equip... i és fantàstic pels jugadors i jugadores, però no oblidem que aquesta llunyania suposa un esforç econòmic important per a moltes famílies en els temps que corren...
Això ens fa reflexionar i preguntar-nos per què en una ciutat com Badalona mai organitza ni campionats ni torneigs importants... Ho té tot: bons equips a totes les categories que els jugarien, instal•lacions, pavellons, restauració, comunicacions, capacitat d’organització... Quin és doncs el problema? De què serveix ser el bressol del basquetbol?
I els convidats:
Ramon
Edu
Laura
Dani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada