Aquesta tarda posem damunt la taula un bàsquet diferent… Un bàsquet que no és competitiu tot i que es juga en lligueta. Un bàsquet on es fan classificacions amb el resultat però on el de menys és guanyar o perdre. Un bàsquet on el tòpic que l’important es participar té tot el sentit del món. Un bàsquet on no cal ser ‘jove’ per jugar a bàsquet.
Sabeu quin es aquest bàsquet? Avui volem parlar del bàsquet de lleure. El bàsquet perquè sí… el que simplement es juga per pasar-ho bé… sense cap limitació d’edat, ni d’objectius…
Bàsicament es tracta d’un grup d’amics sense ambicions ni obessions per carreres esportives a cuidar, que sempre han jugat a bàsquet i que no volen deixar-ho de fer perquè simplement no hi ha categories per la seva edat.
És el bàsquet desde la perspectiva de la veteranía i de molts partits i de situacions de tots colors a l’esquena. Amb la mateixa intensitat, les ganes de guanyar i les protestes arbitrals que calgui. Però amb una perspectiva totalment diferent.
Avui volem conèixer el com i el perquè del bàsquet de lleure…
Josep Carretero, Isidre Sala, Sonia Ribo, Ramon Balagué i Ivan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada