El 'Fem Bàsquet' a vegades sembla un programa de contrastos... Fa dues setmanes convidem a noms propis campions d’Europa que tothom coneix, i a la setmana següent jugadores de bàsquet de les pioneres en el món de l’esport femení però poc reconegudes...
La mitjana d’edat de la setmana passada no la direm però podeu fer els comptes... i aquesta setmana baixem sensiblement l’edat... just a la post adolescència...
I és que avui al Fem Bàsquet, els protagonistes son els júniors.
Tampoc és una edat fàcil, son els partits que t’agrada que et vinguin a veure, ja no els pares, sinó aquell amic o amiga especial que comença a aparèixer. És per exemple quan comencem a tenir els primers carnets de conduir i és millor portar als de l’equip al partit en cotxe que demanar als pares que t'hi portin…
És l’època en que els exàmens son més importants, està per aquí la selectivitat, aquesta prova tan temuda i tan decisiva pel nostre futur. Ens hem de començar a plantejar el futur i prendre decisions importants.
És una etapa especial en la que ens hem fet grans i ens sentim grans… Aviat podrem votar i se suposa que som responsables. És l’edat en que les emocions estan a flor de pell…
I com encaixa el bàsquet en tot plegat…? És el que preguntarem als nostres júniors avui… Potser el bàsquet és una teràpia per desconnectar dels maldecaps taaaaaan trascendentals que tenim quan som júniors!
