Avui a ‘Fem Bàsquet’ farem memòria. Aquest any en fa 20, que tota una ciutat es va paralitzar davant de la televisió. Després de dues hores de patiment, d'una tensió immesurable, d'uns segons interminables, d’un rellotge que no corria… esclatava d'alegria, les emocions es desbordaven, i els carrers s’omplien de gent que volia celebrar i compartir.
Va ser una nit màgica, la nostra nit, plena de colors, de crits. Els coets i les traques sonaven per la nostra gesta, la de ningú més. La ciutat estava orgullosa. Emocions desfermades i més d’una llagrimeta.
Va ser una heroica actuació dels nostres, va ser quan varem començar a dir allò de: micaco, badiu i COPA D'EUROPA. Badalona, el bàsquet, la penya, el Club Joventut feien història i tothom parlava de l'èpica de la fita.
Per a l'afició, pels que portem el bàsquet a la sang, i pels que no, pels que som verds i negres i que no, per a tothom va ser emocionant… Grans i petits cantant CAMPIONS, CAMPIONS.
L'endemà omplíem l'aeroport de gom a gom, i més tard, davant el pavelló, una gran multitud de gent amb banderes verd-i-negres, senyeres, cares pintades cantaven a VISCA LA PENYA I VISCA BADALONA!!!
Molts de vosaltres encara no havíeu nascut aquell 21 d’abril del 1994, però segur que n’heu sentit a parlar… Creieu-nos si us diem que va ser apoteòsic…
Pels que ho vau viure i pels que no, avui recordarem el capítol més brillant de la Penya. I ho farem, com no, a la nostra manera… Parlant amb els jugadors de la casa que van viure una experiència que ni en el millor dels seus somnis es pensaven que viurien.
Va ser una nit màgica, la nostra nit, plena de colors, de crits. Els coets i les traques sonaven per la nostra gesta, la de ningú més. La ciutat estava orgullosa. Emocions desfermades i més d’una llagrimeta.
Va ser una heroica actuació dels nostres, va ser quan varem començar a dir allò de: micaco, badiu i COPA D'EUROPA. Badalona, el bàsquet, la penya, el Club Joventut feien història i tothom parlava de l'èpica de la fita.
Per a l'afició, pels que portem el bàsquet a la sang, i pels que no, pels que som verds i negres i que no, per a tothom va ser emocionant… Grans i petits cantant CAMPIONS, CAMPIONS.
L'endemà omplíem l'aeroport de gom a gom, i més tard, davant el pavelló, una gran multitud de gent amb banderes verd-i-negres, senyeres, cares pintades cantaven a VISCA LA PENYA I VISCA BADALONA!!!
Molts de vosaltres encara no havíeu nascut aquell 21 d’abril del 1994, però segur que n’heu sentit a parlar… Creieu-nos si us diem que va ser apoteòsic…
Pels que ho vau viure i pels que no, avui recordarem el capítol més brillant de la Penya. I ho farem, com no, a la nostra manera… Parlant amb els jugadors de la casa que van viure una experiència que ni en el millor dels seus somnis es pensaven que viurien.
http://youtu.be/cuOSvOju8AA
ResponElimina