Què tal? Bona tarda a tothom, bon vespre o bona nit perquè amb la primavera nosaltres també canviem d’horari i comencem mitja hora més tard, a dos quarts de nou. El cas és que com cada dijous aquí estem els de Fem Bàsquet.
I avui una reflexió sorgida de la tertúlia amb els coordinadors. Vam veure dues filosofies d’entendre el bàsquet: com a esport de formació o com a esport de competició. Haurien de ser compatibles, però ja sabem que una es menja l’altra.
No descobrim res si diem que el bàsquet es un esport d’equip, on l’èxit s’aconsegueix amb la suma de rols. Al programa no ens cansem de recordar els valors positius i el paper en la formació de persones que té el bàsquet. Però moltes vegades, l’afany de ser millors a qualsevol preu, l’enveja, la revenja, la competència, fins i tot entre companys, també fan aparèixer l’altre cara de l’esport.
Defensem la competició sana, la que ens ajuda a superar-nos i a millorar, però ens agrada la pressió de guanyar, els crits i les exigències dels entrenadors, els càstigs, els insults dels pares als àrbitres o el qüestionament de les decisions de l’entrenador perquè el meu fill o filla no juga. És aquesta la millor manera de formar jugadors/persones...?
La formació no té resultats immediats, és una cursa de fons, però cada cap de setmana volem guanyar el partit. Com ho fem compatible tot plegat? És possible?
És el que avui posarem damunt la taula a la tertúlia.
I més canvis, no només hem canviat l’hora, també la nostra pàgina web. Ara ens heu de buscar com a www.fembasquet.cat. Canviem el punt com, pel punt cat. Ja sabeu que aquí trobeu els programes, les fotografies dels convidats, els vídeos dels entrenaments on ens colem... Ara a fembasquet.cat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada